Activitats

L’IEC, cent tretze anys de vida

El 18 de juny de 1907, la Diputació Provincial de Barcelona, amb un dictamen signat pel president Enric Prat de la Riba, creava «un nou centre que podrà anomenar-se Institut d’Estudis Catalans». El seu Reglament interior fou aprovat per la Diputació el 31 de juliol de 1907.

No havia de ser una entitat primordialment honorífica com les antigues acadèmies, sinó un nucli organitzador de la recerca que havia de transformar la tasca individual en una empresa col·lectiva. Es tractava de la primera institucionalització amb suport públic del moviment que havien iniciat els literats de la Renaixença en convertir la llengua popular en llengua moderna de cultura que havien complementat els centres excursionistes amb el coneixement dels monuments, del folklore, de la geografia i del patrimoni natural de Catalunya. Es tractava d’assolir un primer estadi de professionalització i de projectar internacionalment la comunitat científica catalana com a tal, de convertir la cultura catalana en una cultura nacional normal equiparable a les altres europees.

L’Institut s’instal·là al segon pis del Palau de la Generalitat, en unes dependències que acabava d’abandonar l’Audiència Provincial de Barcelona, que s’havia traslladat al Palau de Justícia, al passeig de Sant Joan. L’Institut tenia entrada pròpia pel carrer del Bisbe. De seguida establí una relació d’intercanvi de publicacions amb cent quinze institucions acadèmiques i universitàries d’arreu del món, i immediatament es començà a formar una biblioteca amb adquisicions i donacions de fons importants.

Albert Balcells i González
«Cent anys d’història de l’Institut d’Estudis Catalans»,
IEC, l’Institut d’Estudis Catalans. 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans.

 

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com a acadèmia de la llengua catalana, en relació amb la recent Sentència 634/2020, del 2 de juny, del Tribunal Suprem espanyol, que ratifica una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i que obliga l’Administració valenciana a comunicar-se amb la catalana en castellà i, de facto, obligaria les administracions balear, catalana i valenciana a comunicar-se entre elles en castellà, acorda de fer públiques les consideracions següents:

1) Sobre la unitat de la llengua
Són nombroses les declaracions de l’IEC en el sentit que el valencià i el català són la mateixa llengua, com així ho reconeixen explícitament la comunitat científica internacional i també el Tribunal Constitucional espanyol en diferents sentències.
2) Sobre la ignorància de la unitat de la llengua per part del Tribunal Suprem
La justícia, per a ser-ho, no pot ser ni il·lògica, ni acientífica, ni incomprensible per als ciutadans. Una sentència que va contra tota evidència i que, a més, en fer-ho no aporta cap benefici per a ningú, resulta d’una opacitat absoluta, degrada greument la credibilitat del sistema i esdevé, finalment, injusta. De la mateixa manera que ningú no podria entendre, fos quin fos el context legal, que les relacions bilaterals entre, per exemple, Espanya i l’Argentina es fessin en qualsevol altra llengua que no fos la castellana (es digui castellà espanyol, i sigui en el context internacional que sigui), impedir les relacions entre administracions territorials en la llengua pròpia que comparteixen no és ni just, ni pràctic ni segurament factible.
Allò que aquesta Sentència demostra és una animadversió ancestral, per part d’alguna de les més altes institucions estatals, contra la llengua compartida per, almenys, una quarta part de la població del Regne d’Espanya i, per extensió, contra les altres llengües de l’Estat parlades per més d’un terç del total dels seus ciutadans. Ultra la vulneració de drets que això comporta, sembla que no s’entén que les llengües no són solament propietat dels seus parlants, sinó de tota la ciutadania —espanyola, europea o del món sencer—, com ho són el patrimoni artístic i el natural. I que això, per damunt de prejudicis ideològics, comporta l’obligació de conservar-les, protegir-les i fomentar-les. I que no fer-ho així és una greu demostració, en el millor dels casos, de desconeixement i d’incultura, i, en el pitjor dels escenaris, d’un mal procedir impropi de qui té l’obligació d’impartir justícia.
3) Sobre els aspectes jurídics de la Sentència
La tesi de la Sentència del Tribunal Suprem és una interpretació restrictiva de les competències de la Generalitat Valenciana, ja que diu que la competència en llengua no habilita per a determinar els efectes jurídics que han de tenir validesa fora de la comunitat autònoma. Si fos així, de manera lògica i conseqüent la Sentència hauria declarat inconstitucional tot l’article, però deixa vigent la primera part, on es diu que els documents adreçats fora de la comunitat autònoma s’han de redactar en castellà i valencià, i elimina el fet que es pugui fer només en valencià quan s’adrecin a una comunitat autònoma del mateix àmbit lingüístic. La voluntat del Tribunal Suprem és deixar condicionada la Generalitat, en tots els casos, a redactar sempre els documents en les dues llengües, i per tant a considerar el valencià com una llengua subsidiària que no té plens efectes per si sola, cosa que sí es predica del castellà.
No és veritat que la Generalitat Valenciana regulés en el Decret 61/2017, del 12 de maig, impugnat, l’eficàcia jurídica dels documents fora de la comunitat autònoma, sinó només els criteris d’ús que l’habilita en la seva competència sobre l’oficialitat de la llengua. Aquesta actuació de la Generalitat Valenciana està d’acord amb els objectius i principis establerts per la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària». La Generalitat Valenciana ha legislat d’acord amb aquest principi establert pel tractat, que ha signat l’Estat espanyol i que obliga totes les administracions públiques en les seves actuacions i normes que dicti, cosa que ignora el Tribunal Suprem. A més, l’alt tribunal, amb l’anul·lació parcial de l’article del Decret es contradiu amb la seva tesi, i imposa de fet que la Generalitat faci sempre els documents en castellà i valencià, malgrat que s’adrecin a l’àrea lingüística coincident.
Finalment, entenem que aquesta sentència de cap manera no obliga la Generalitat de Catalunya o el Govern Balear en les seves comunicacions oficials al País Valencià o entre ells. Val a dir, però, que si aquesta matèria és competència de l’Estat —i, per tant, és regulada per l’article 15.3 de la Llei 39/2015, de l’Estat—, la Generalitat Valenciana, en adreçar comunicacions o documents a Catalunya o a les Balears les pot fer en valencià, i el mateix és vàlid per a la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Aquest article estableix, amb caràcter general, que els documents adreçats fora de la comunitat autònoma amb llengua cooficial s’han de traduir al castellà, però «si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma en què sigui cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no caldrà traduir-los». Per tant, la Generalitat Valenciana hauria de fer una instrucció en aquest sentit.

9a PUJADA DE LA FLAMA DE LA LLENGUA AL TOSSAL DEL REI

Per novè any consecutiu, el moviment excursionista pujarà la Flama de la Llengua al Tossal del Rei, un acte que s’integra dins 51a Renovació de la Flama de la Llengua catalana. Serà diumenge, dia 16 de febrer.

L’organitza, com cada any, el Centre Excursionista de Castelló, que comparteix la commemoració amb Centres Excursionistes de Catalunya. El punt emblemàtic, on ascendeix la Flama, és el Tossal del Rei (a la vora de Fredes), en la confluència entre el Principat de Catalunya, la Franja i el País Valencià.

A més de l’activitat excursionista, és un acte simbòlic, a través del qual renovem el nostre compromís de fidelitat a la llengua i cultura del país.

L’acte, que naturalment té el suport incondicional de la delegació castellonenca de l’Institut d’Estudis Catalans, és oberta a la participació de tots el amants de la natura, de l’excursionisme i la natura.

L’eixida serà a les 7:30, al lloc acostumat pel CEC, a la vora del Jardí de l’Auditori, on hi haurà un autobús disposat per als qui vulguen participar.


Fitxa i inscripció

COMMEMORACIÓ DE LES NORMES DE CASTELLÓ

Com és sabut, al desembre passat no va poder-se dur a terme el programa complet per commemorar el 87è aniversari de les Normes de Castelló. Aleshores Castelló per la Llengua va decidir d’ajornar els actes pendents per dissabte 15 de febrer.

Sota el lema Dret al valencià, igualtat real. La voluntat de la plataforma és exigir al govern valencià que promulgue una Llei d’Igualtat Lingüística en aquesta legislatura, perquè estan convençuts que cal superar el marc de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Una llei aprovada fa més de 35 anys i que ni tan sols s’ha arribat a implementar del tot en aspectes tan sensibles com la plena competència lingüística en la funció pública.

El programa previst és el següent:

11:00h . Mostra de foc amb Botafocs i inauguració de la Fira d’Entitats         

12:00h . Lectura del manifest

12:15h . Actuació TEA&ROCK

12:30h . Muixerangues. Actuació de la Muixeranga de la Plana i La Conlloga-Muixeranga de Castelló

14:00h. Dinar popular (8 euros)

15:30h . Bureo amb HITPARIT. Agafa el teu instrument i participa-hi.

Concerts amb:

19:30h . BANDITS

21:30h . MALUKS

22:30h . PEPET I MARIETA

 

 

HOMENATGE A TONI ROYO

Acció Cultural del País ha convocat un acte d’homenatge al castellonenc Antoni Royo, que tindrà lloc a l’Edifici Cultural del Menador, a la plaça de l’Hort dels Corders, el pròxim dijous, 6 de febrer a les 7 de la vesprada.

Toni Royo és una persona ben coneguda a la nostra ciutat, i arreu de les comarques del nord del País, per la seua dedicació generosa a promoure la cultura del nostre poble, tot al llarg de la seua vida, especialment a través dels més de quaranta-anys al servei d’Acció Cultural i tots els valors que aquesta representa.

La delegació castellonenca de l’Institut d’Estudis Catalans s’uneix de manera entusiasta a aquest acte, tot reconeixent la tasca impagable, cívica i patriòtica, de l’admirable Toni Royo.

 

XX SETMANA ENRIC SOLER I GODES

Aquest mes de novembre és la XX Setmana Enric Soler i Godes. Des del dia 7 al 29  de novembre gaudirem d’activitats relacionades amb el món de l’educació.

A més a més, el 29 de novembre, la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes ha decidit recompensar la dedicació i il·lusió en la construcció d’una escola valenciana renovadora i de qualitat a través dels premis XX Premis Enric Soler i Godes a Ricard Pitarch i a CEE Castell Vell.

Podeu consultar-ne la programació ací: FundSolerGodes

 

CORRENTS DE FONS

Dijous, 21 de novembre, i a l’Edifici el Menador-Espai Cultural, aula 116, tindrà lloc la presentació del llibre de Gustau Muñoz, Corrents de fons. Cultura, societat, política, publicat per Lletra Impresa.

El llibre serà presentat per Vicent Usó i Vicent Pitarch, delegat de l’IEC. Hi assistirà, a més de l’autor, l’editor de l’obra, Juli Capilla.

 

JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A SUECA

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans fa cada any, d’ençà de 1990, unes Jornades científiques fora de Barcelona. Aquestes Jornades persegueixen un doble objectiu: donar a conèixer als diversos actors del territori el treball de la Secció Filològica  regular i, al mateix temps, informar-se de l’estat de la llengua del país i dels anhels, percepcions i reivindicacions de la gent que l’habita.

De l’Alguer o Eivissa al Matarranya, d’Andorra o Perpinyà al Carxe, Morella, Castelló de la Plana, València, Alcoi, Alacant, Elx, Novelda i Guardamar constitueixen l’itinerari valencià que han fet les Jornades de la Secció Filològica.

Enguany baixem a la capital de la Ribera Baixa, Sueca, que forma part de les ciutats representatives de les comarques centrals del País Valencià, per tal de visitar l’Espai Joan Fuster i conèixer  l’Albufera.

Coordinen les Jornades de la Secció Filològica 2019 Vicent Pitarch, delegat de l’IEC a Castelló, i Salvador Ortells i Francesc Moragón, de l’Espai J.Fuster. Seran els dies 25 i 26 d’octubre del present octubre.

 Podeu consultar-ne la programació ací:

 

XXIV JORNADES CULTURALS A LA PLANA DE L’ARC

Durant el cap se setmana vinent, els dies 18,19 i 20 d’octubre, tindrà lloc a La Vall d’Alba les XXIV Jornades Culturals de la Plana de l’Arc, uns dels esdeveniment culturals més importants que es duen a terme a les nostres comarques.

Les jornades comptaran amb una àmplia oferta cultural: conferències, presentacions de publicacions, exposicions, mostra gastronòmica local, teatre, visites guiades,….

La delegació a Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans figura entre les entitats que col·laboren en les Jornades Culturals de la Plana de l’Arc.

Podeu consultar-ne la programació ací:

 

PER LA RECIPROCITAT PLENA I L’ESPAI COMUNICATIU EN LA NOSTRA LLENGUA

El dimarts, 1 d’octubre a les 19.30h al Centre Cultural La Nau (C. de la Universitat,2 València) tindrà lloc la presentació de la campanya Per la reciprocitat plena i l’espai comunicatiu en la nostra llengua.

L’acte organitzat per Escola Valenciana, STEPV i la FOLC consistirà amb la presentació del Manifest, la projecció d’un audiovisual i una taula redona en la qual intervindran Vicent Pitarch, sociolingüista, Amàlia Garrigós, periodista, Natxo Badenes, president  d’Escola Valenciana, Anna Moner, escriptora i artista plàstica i Rafa Xambó, sociòleg. Alícia Martí, professora de la Universitat de València, serà l’encarregada de presentar i moderar l’acte.

Properes activitats
  • No hi ha novetats

Cicle de conferències Conferència Congrés Fira Jornada científica Activitats (244)
General (241)

WP Cumulus Flash tag cloud by Roy Tanck requires Flash Player 9 or better.

Categories