Activitats
LA UNIVERSITAT JAUME I DISTINGEIX A VICENT PITARCH PEL SEU COMPROMÍS AMB LA LLENGUA I LA CULTURA
Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), rebrà el 26 de febrer la distinció extraordinària de la Universitat Jaume I de Castelló pel seu compromís amb la llengua i la cultura. També rebran aquesta distinció els col·lectius sanitaris, per l’exemplaritat davant la COVID-19, i l’associació ADONA’T i l’ONG ILÊWASI, per llur compromís amb la igualtat de gènere i la solidaritat, respectivament.
Podeu veure la notícia ací.
CASTELLÓ COMMEMORA EL 88 ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ
El dilluns, 21 de desembre, el delegat a Castelló de la Plana de l’Institut d’Estudis Catalans, Vicent Pitarch, el regidor de Plurilingüisme i Foment del valencià, Francesc Mezquita i Maria Nebot, presidenta de la plataforma cívica Castelló per la Llengua han participat en la commemoració de les Normes de Castelló.
L’acte va tindre lloc a la Casa Matutano, espai emblemàtic on fa 88 anys van signar les Normes representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià, a proposta de la Societat Castellonenca de Cultura.
88é ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ
Sota el lema Desconfina el valencià s’ha commemorat enguany el 88 aniversari de les Normes de Castelló. La pandèmia global no ha d’aturar la defensa i la promoció del valencià com a llengua comuna i punt de trobada de la societat valenciana, i per això, Castelló per la Llengua afronta la commemoració convidant a les valencianes i els valencians a “desconfinar el valencià”
El 26 de setembre al Grau de Castelló es va donar el tret d’inici dels actes commemoratius del 88 aniversari de les Normes de Castelló. Actes organitzats des del 2011 per la plataforma unitària Castelló per la Llengua. Aquest any, a diferència dels darrers, s’han organitzat uns actes marcats per una situació anòmala a causa de la pandèmia ocasionada per la Covid-19. Malgrat tot, van decidir tirar endavant els actes commemoratius, amb la necessitat de reduir aforaments i replantejar el format dels actes.
L’acte del Grau s’inicià amb una passejada pel Grau antic a càrrec de l’Associació Cultural La Barraca. Amb el format “vermut literari”, l’escriptor Martí Domínguez va presentar la seua darrera novel·la L’esperit del temps, guanyadora del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2019. Els Dimonis Botafocs van exhibir el seu ball i amb el grup musical Tenda va concloure el primer dels actes commemoratius.
Vila-real a la Plana Baixa va ser la segona destinació de la sèrie d’activitats reivindicatives i festives. El 3 d’octubre va començar la jornada amb una mostra de cultura popular amb la participació del grup de dolçainers i tabaleters El Trull i de la Colla Gegantera de Vila-real, a continuació es va fer el lliurament dels Premis Maig-Memorial Pasqual Batalla, un parlament commemoratiu de les Normes a càrrec de la representant de l’Institut d’Estudis Catalans i un concert del grup musical Vienna va cloure la jornada que per primera vegada es feia fora de la ciutat de Castelló.
L’acte del 21 de novembre que en principi estava programat a la plaça Pintor Sorolla, va haver de ser traslladat al Teatre del Raval. Al teatre va ser impossible fer l’exhibició de La Conlloga-Muixeranga de Castelló, però si es va gaudir de la presentació del llibre La mirada de vidre a càrrec de la seua autora, Anna Moner i de l’actuació musical del grup Novembre Elèctric.
L’acte principal de la commemoració dels vuitanta-vuit anys de les Normes de Castelló sempre celebrat al carrer de manera festiva i reivindicativa amb la participació de la societat castellonenca i d’altres territoris amb els quals compartim llengua i cultura, enguany va tindre lloc el dissabte, 12 de desembre al Centre Cultural La Bohèmia. La jornada s’inicià amb els parlaments commemoratius per part de Vicent Pitarch, delegat a Castelló de la Plana de l’Institut d’Estudis Catalans, Francesc Mezquita, regidor de Normalització Lingüística a l’Ajuntament de Castelló. Ernest Blanch, secretari Provincial del PSPV i Maria Nebot, presidenta de Castelló per la Llengua. Josep Maria Ripollés, membre de la plataforma va ser l’encarregat de llegir un text reivindicant la Plaça Major de la ciutat com a espai natural per a la celebració d’aquests actes. Tot seguit, el grup musical La Fúmiga va posar el toc festiu a la jornada.
PRESENTACIÓ A CASTELLÓ DEL LÈXIC LGTBI
Ahir, al Menador Espai Cultural, de Castelló de la Plana, va tenir lloc la roda de premsa en la qual Vicent Pitarch, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans, i Joan Rafael Ramos, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, hi van exposar els criteris i el repertori lèxic LGTBI que acaba de ser incorporat als diccionaris de l’IEC i de l’AVL.
En l’acte també hi van participar representants de les entitats Castelló LGTBI i Castelló per la Llengua, que van posar en relleu els valor democratitzadors i la repercussió social que comporta l’actualització d’aquesta parcel·la del lèxic, per la qual van felicitar de manera entusiàstica l’IEC i l’AVL.
LÈXIC LGTBI
El 18 de setembre proppassat, la Secció Filològica de l’IEC va aprovar el document que conté la revisió i adaptació a l’actualitat dels repertori dels lèxic LGTBI del Diccionari de la llengua catalana IEC.
Així que aquesta novetat fou presentada a la premsa, a Barcelona, s’ha produït un impacte mediàtic, especialment a TV3 i 3/24 de dimensions considerables.
En aquesta línia, dimarts, dia 20, a les 11.30 i a la Llotja del Cànem, hi haurà una roda de premsa en la qual la seu castellonenca de l’IEC, juntament amb l’AVL i acompanyats per l’entitat Castelló LGTBI, hi exposaran els nous criteris que orienten el lèxic LGTBI als diccionaris de l’IEC i de l’AVL.
La Societat Castellonenca de Cultura i Maria Conca, Valencianes de l’Any i Manolo Molins amb la Companyia de Teatre El Micalet, premi a la producció cultural en llengua catalana, de la Fundació Huguet
Dins dels actes commemoratius del 9 d’octubre, la Fundació Huguet, en la sessió solemne que tindrà lloc a Castelló de la Plana, divendres vinent, atorgarà el premis següents Valenciana de l’Any 2019:
A la Societat Castellonenca de Cultura, en commemoració del centenari de la seua fundació i de la publicació del seu Butlletí, així com en el reconeixement pel protagonisme d’aquesta Societat en l’èxit de les Normes de Castelló.
A la doctora Maria Conca, en reconeixement per la seua dedicació a la renovació pedagògica, a les Escoles d’Estiu del País Valencià i a la investigació en la filologia catalana.
Així mateix, la Fundació Huguet atorga el premi a la promoció cultural en llengua catalana a l’obra de teatre El moviment, de Manuel Molins i al muntatge i la representació que n’ha fet la Companyia de Teatre El Micalet.
En nom de la Fundació hi avalaran els mèrits dels premiats, Francesc Pérez Moragon, Vicent Pitarch i Josep Guia, respectivament.
DESCONFINA EL VALENCIÀ! TRET D’EIXIDA ALS ACTES PELS 88 ANYS DE LES NORMES DE CASTELLÓ
Dissabte 26 de setembre, el Grau es convertirà en el punt d’inici dels actes de commemoració dels 88 anys de les Normes de Castelló, organitzats com cada any des de 2011 per la plataforma unitària Castelló per la Llengua. La pandèmia global no ha d’aturar la defensa i la promoció del valencià com a llengua comuna i punt de trobada de la societat valenciana, i és per això que les organitzadores afronten la commemoració convidant les valencianes i valencians a “desconfinar el valencià”.
L’acte del Grau s’iniciarà a les 10:30h amb la passejada pel Grau antic guiada per membres de l’Associació Cultural La Barraca. Més endavant, a les 11:30h tindrà lloc en format “vermut literari”, organitzat per la delegació a Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans la presentació de l’aclamada novel·la L’esperit del temps, guanyadora del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2019, a càrrec del seu autor, Martí Domínguez. A les 12:45h, una exhibició del ball de dimonis Botafocs precedirà el concert de Tenda amb què es clourà la jornada.
Per garantir la seguretat dels assistents, per assistir als actes cal inscriure’s prèviament en el formulari que trobareu en aquest enllaç.
L’IEC, cent tretze anys de vida
El 18 de juny de 1907, la Diputació Provincial de Barcelona, amb un dictamen signat pel president Enric Prat de la Riba, creava «un nou centre que podrà anomenar-se Institut d’Estudis Catalans». El seu Reglament interior fou aprovat per la Diputació el 31 de juliol de 1907.
No havia de ser una entitat primordialment honorífica com les antigues acadèmies, sinó un nucli organitzador de la recerca que havia de transformar la tasca individual en una empresa col·lectiva. Es tractava de la primera institucionalització amb suport públic del moviment que havien iniciat els literats de la Renaixença en convertir la llengua popular en llengua moderna de cultura que havien complementat els centres excursionistes amb el coneixement dels monuments, del folklore, de la geografia i del patrimoni natural de Catalunya. Es tractava d’assolir un primer estadi de professionalització i de projectar internacionalment la comunitat científica catalana com a tal, de convertir la cultura catalana en una cultura nacional normal equiparable a les altres europees.
L’Institut s’instal·là al segon pis del Palau de la Generalitat, en unes dependències que acabava d’abandonar l’Audiència Provincial de Barcelona, que s’havia traslladat al Palau de Justícia, al passeig de Sant Joan. L’Institut tenia entrada pròpia pel carrer del Bisbe. De seguida establí una relació d’intercanvi de publicacions amb cent quinze institucions acadèmiques i universitàries d’arreu del món, i immediatament es començà a formar una biblioteca amb adquisicions i donacions de fons importants.
Albert Balcells i González
«Cent anys d’història de l’Institut d’Estudis Catalans»,
a IEC, l’Institut d’Estudis Catalans. 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans.
Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com a acadèmia de la llengua catalana, en relació amb la recent Sentència 634/2020, del 2 de juny, del Tribunal Suprem espanyol, que ratifica una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i que obliga l’Administració valenciana a comunicar-se amb la catalana en castellà i, de facto, obligaria les administracions balear, catalana i valenciana a comunicar-se entre elles en castellà, acorda de fer públiques les consideracions següents:
Són nombroses les declaracions de l’IEC en el sentit que el valencià i el català són la mateixa llengua, com així ho reconeixen explícitament la comunitat científica internacional i també el Tribunal Constitucional espanyol en diferents sentències.
La justícia, per a ser-ho, no pot ser ni il·lògica, ni acientífica, ni incomprensible per als ciutadans. Una sentència que va contra tota evidència i que, a més, en fer-ho no aporta cap benefici per a ningú, resulta d’una opacitat absoluta, degrada greument la credibilitat del sistema i esdevé, finalment, injusta. De la mateixa manera que ningú no podria entendre, fos quin fos el context legal, que les relacions bilaterals entre, per exemple, Espanya i l’Argentina es fessin en qualsevol altra llengua que no fos la castellana (es digui castellà o espanyol, i sigui en el context internacional que sigui), impedir les relacions entre administracions territorials en la llengua pròpia que comparteixen no és ni just, ni pràctic ni segurament factible.
La tesi de la Sentència del Tribunal Suprem és una interpretació restrictiva de les competències de la Generalitat Valenciana, ja que diu que la competència en llengua no habilita per a determinar els efectes jurídics que han de tenir validesa fora de la comunitat autònoma. Si fos així, de manera lògica i conseqüent la Sentència hauria declarat inconstitucional tot l’article, però deixa vigent la primera part, on es diu que els documents adreçats fora de la comunitat autònoma s’han de redactar en castellà i valencià, i elimina el fet que es pugui fer només en valencià quan s’adrecin a una comunitat autònoma del mateix àmbit lingüístic. La voluntat del Tribunal Suprem és deixar condicionada la Generalitat, en tots els casos, a redactar sempre els documents en les dues llengües, i per tant a considerar el valencià com una llengua subsidiària que no té plens efectes per si sola, cosa que sí es predica del castellà.
9a PUJADA DE LA FLAMA DE LA LLENGUA AL TOSSAL DEL REI
Per novè any consecutiu, el moviment excursionista pujarà la Flama de la Llengua al Tossal del Rei, un acte que s’integra dins 51a Renovació de la Flama de la Llengua catalana. Serà diumenge, dia 16 de febrer.
L’organitza, com cada any, el Centre Excursionista de Castelló, que comparteix la commemoració amb Centres Excursionistes de Catalunya. El punt emblemàtic, on ascendeix la Flama, és el Tossal del Rei (a la vora de Fredes), en la confluència entre el Principat de Catalunya, la Franja i el País Valencià.
A més de l’activitat excursionista, és un acte simbòlic, a través del qual renovem el nostre compromís de fidelitat a la llengua i cultura del país.
L’acte, que naturalment té el suport incondicional de la delegació castellonenca de l’Institut d’Estudis Catalans, és oberta a la participació de tots el amants de la natura, de l’excursionisme i la natura.
L’eixida serà a les 7:30, al lloc acostumat pel CEC, a la vora del Jardí de l’Auditori, on hi haurà un autobús disposat per als qui vulguen participar.
